AMB ULLS DE NENA

La Georgina López Crespo, de 2n D, ens fa arribar un comentari sobre aquest llibre de l'Encarnació Martorell.

Si el voleu llegir, el trobareu a la biblioteca del nostre centre.

Encarnació Martorell i Gil.
La Encarnació Martorell i Gil era una adolescent de 12 anys que va viure la guerra civil.
Des del primer dia que va començar la guerra va fer un diari amb les sensacions que tenia, allò que havia de patir...
Eren 5 a la família: el seu pare, la seva mare, la Neus(la seva germana petita), l’Àngel (el seu germà gran) i ella.
Els feixistes volien matar tothom, tant els hi era si eren nens, avis o adults, els volien matar a tots.
Ella tenia por però s’aguantava i feia la forta; però no era el mateix el que feia la Neus: tenia por molta por, es sentien les bombes caure, la gent cridant, les sirenes...
Al principi no hi havia tanta pena, quan es sentia la sirena anaven a les parets principals de la casa i ja està , però van anar passant els dies les setmanes, i els mesos i els aliments s’anaven acabant. Anava pujant el preu de tot, sobretot dels aliments, i els homes havien d’anar a lluitar al front i la majoria no tornarien mai mes.
S’havien de fer grans cues de 3 o 4 hores per poder agafar mig quilo de patates o un saquet petit d’arròs...
Al principi encara tenien llegums, però van anar passant els mesos i nomes menjaven farinetes de blat i pa que els hi donaven al forn amb una targeta que havia falsificat els seu pare per poder tenir pa.
L’Encarnació anava a l’escola però les seves companyes Se n'anaven al poble dels avis, dels tiets o a qualsevol lloc on no hi hagués tanta guerra, paro ella no podia marxar.
Un dia van anar d’excursió a donar llibres a una biblioteca que havia estat destruïda. Tothom portava el seu paquet(l’esmorzar) però ella no tenia esmorzar, les seves amigues li van donar una mica de cada cosa, un tros de pa un tros de botifarra...
Ella pensava: per què hauré de ser jo pobra? Si jo fos rica...
Durant un mes d’hivern va caure malalta, era trist l' hivern però encara més estar malalta en hivern, no tenia el brou i el xarop que prenia abans, només tenia un tros de pa. Va perdre la gana aquells 4 dies i amb les quatre racions de pa va poder menjar sopa.
Van passar els anys i també s’acabaven les espelmes, el gas...
Tot escassejava, fins i tot l’aigua.
A mi aquet diari em va fer sentir dins la historia, sentir-me com l’Encarnació. Ja sé que mai he viscut la guerra i espero no viure-la mai, i pensar que els nostres avis, besavis i més parents van viure la guerra. Què malament ho van passar!

Bé, si voleu saber mes del llibre:AMB ULLS DE NENA només cal que us el llegiu.
Fins aviat!! GEORGINA LÓPEZ CRESPO.

Gràcies, Georgina.
Ho has explicat molt bé.
Jo ja l'he començat.